espargiguéreu

Català

Verb

espargiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de espargir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir.

Variants

• [1] espargíreu
• [2] espargiguésseu, espargíssiu, espargísseu, espargíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·gué·reu (5)
• Anagrama: perseguiguera