espargigueren

Català

Verb

espargigueren

1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de espargir.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir.

Variants

• [1] espargiren
• [2] espargiguessen, espargissin, espargissen, espargiren

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·gue·ren (5)