espargigueven

Català

Verb

espargigueven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• espargiven, espargien

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·gue·ven (5)