espargiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pərˈʒiw/, occidental /es.paɾˈd͡ʒiw/
• Rimes: -iw

Verb

espargiu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de espargir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb espargir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb espargir.

Variants

• [2] espargigueu, espargisqueu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·giu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegiprsu)
• Anagrames: aspergiu, guipares, pareguis, parigués, piragües, sapiguer

Català antic

Verb

espargiu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de espargir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de espargir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de espargir

Variants

• [1] espargits
• [2] espargíats, espargíau
• [3] espargits