espiara

Potser volíeu: espiarà

Català

Verb

espiara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb espiar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb espiar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pi·a·ra (4)
• Anagrames: aparies, apariés, apesari, apesarí, aspiaré, espaiar, paraies, pesaria, rapaies, sapiera