espitllera

Potser volíeu: espitllerà

Català

Una espitllera

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.piʎˈʎe.ɾə/, balear /əs.piˈʎe.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /es.piʎˈʎe.ɾa/, valencià /es.piˈʎe.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De espillera, del llatí specularia ‎(«vidrieres»), de specularis ‎(«transparent»), de specŭlum ‎(«espill»), segle XIII.

Nom

espitllera f. ‎(plural espitlleres)

1. Obertura estreta, especialment en un mur, per a guaitar o disparar a cobert.

Hipònims

• tronera (espitllera per a canons)
• ballestera (espitllera per a ballestes)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: loophole ^(en)
• Castellà: aspillera ^(es) f.
• Francès: meurtrière ^(fr) f.
• Italià: feritoia ^(it) f.

Verb

espitllera

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de espitllerar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb espitllerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pit·lle·ra (4)
• Anagrama: espitellar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB