estúpid

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈtu.pit/, occidental /esˈtu.pit/
• Etimologia: Del llatí stupidus, segle XVII, del verb stupeō ‎(«quedar paralitzat»).
• Anagrama: dispute

Adjectiu

es·tú·pid m. ‎(femení estúpida, plural masculí estúpids, plural femení estúpides)

1. Dit d'una persona o situació que denota poca intel·ligència.

Sinònims

• imbècil

Relacionats

• estupiditat

Derivats

• estupidesa, estúpidament

Traduccions

Traduccions: estúpid

• Anglès: stupid ^(en)
• Castellà: estúpido ^(es)

• Francès: stupide ^(fr)
• Italià: stupido ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot