estabornires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tə.βurˈni.ɾəs/
	balear /əs.tə.boɾˈni.ɾəs/, /əs.tə.burˈni.ɾəs/
Occidental:	/es.ta.boɾˈni.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

estabornires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de estabornir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estabornir.

Variants

• [2] estabornissis, estabornisses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·bor·ni·res (5)
• Anagrames: bestornaries, esbrostarien