estavellàreu

Potser volíeu: estavellareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tə.βəˈʎa.ɾəw/, balear /əs.tə.vəˈʎa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /es.ta.βeˈʎa.ɾew/
	valencià /es.ta.veˈʎa.ɾew/, /es.ta.βeˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

estavellàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de estavellar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estavellar

Variants

• [2] estavelléssiu, estavellésseu, estavellàssiu, estavellàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ve·llà·reu (5)