estavelle

Català

Verb

estavelle

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estavellar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estavellar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estavellar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb estavellar

Variants

• [1] estavello, estavelli, estavell
• [2] estavelli
• [3] estavelli
• [4] estavelli

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ve·lle (4)