estrafà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈfa/, occidental /es.tɾaˈfa/
• Rimes: -a

Verb

estrafà

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estrafer.

Miscel·lània

• Anagrames: afartes, afartés, estafar