Potser volíeu: ESTAFAR


Català
Modifica

Oriental: /əs.təˈfa/
Occidental: nord-occidental /es.taˈfa/, valencià /es.taˈfaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: estafà
  • Etimologia: Del castellà estafar, segle XVII, de l’italià staffare ‎(«perdre els estreps»), de staffa ‎(«estrep»), per la condició en què queda un genet que perd l’estrep.
  • Anagrames: afartes, afartés

VerbModifica

es·ta·far trans.

  1. Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estafar