estranyassen

Català

Verb

estranyassen

1. (valencià, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyeguessen, estranyessin, estranyessen, estranyassin, estranyaren

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyas·sen (4)