estranyaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲa.ɾən/, occidental /es.tɾaˈɲa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

estranyaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de estranyar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [2] estranyeguessen, estranyessin, estranyessen, estranyassin, estranyassen

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·ren (4)