estranyeguesses

Català

Verb

estranyeguesses

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• estranyessis, estranyesses, estranyassis, estranyasses, estranyares

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nye·gues·ses (5)