estranyares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲa.ɾəs/, occidental /es.tɾaˈɲa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

estranyares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de estranyar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [2] estranyeguesses, estranyessis, estranyesses, estranyassis, estranyasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·res (4)
• Anagrama: estranyar-se