esveraren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bəˈɾa.ɾən/, balear /əz.vəˈɾa.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /ez.βeˈɾa.ɾen/
	valencià /ez.veˈɾa.ɾen/, /ez.βeˈɾa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

esveraren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de esverar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb esverar.

Variants

• [2] esveressin, esveressen, esverassin, esverassen

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ve·ra·ren (4)
• Anagrames: enervar-se, enervares, enverares, venerares