evangelista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βəɲ.ʒəˈɫis.tə/, balear /ə.vəɲ.ʒəˈɫis.tə/
Occidental:	nord-occidental /e.βaɲ.d͡ʒeˈɫis.te/
	valencià /e.vaɲ.d͡ʒeˈɫis.te/, /e.βaɲ.d͡ʒeˈɫis.te/

• Rimes: -iste
• Etimologia: Del llatí evangelista, segle XII.

Nom

evangelista m. ‎(plural evangelistes)

1. Religió cristiana sorgida arran del moviment protestat contra la religió catòlica, la qual defensa la interpretació individual dels evangelis sense la mediació de sacerdots.
2. Cadascú dels quatre escriptors dels evangelis.

Variants

• evangeliste (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: evangelist ^(en)
• Castellà: evangelistaa ^(es)
• Francès: évangéliste ^(fr)
• Italià: evangelistaaa ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·van·ge·lis·ta (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \e.βaŋ.xeˈlis.ta\, meridional \e.βaŋ.heˈlih.ta\

Americà: alt \e.baŋ.xeˈlis.t(a)\, baix \e.βaŋ.heˈlih.ta\, austral \e.βaŋ.xeˈlih.ta\

• Rimes: -ista

Nom

evangelista m. ‎(plural evangelistas)

1. evangelista

Miscel·lània

• Síl·labes: e·van·ge·lis·ta (5)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /e.van.d͡ʒeˈli.sta/

Nom

evangelista m. ‎(plural evangelisti)

1. evangelista

Miscel·lània

• Síl·labes: e·van·ge·lì·sta (5)