explosió

Potser volíeu: EXPLOSIÓ

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əks.plu.ziˈo/, occidental /eks.plo.ziˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: (pendent)

Nom

explosió f. ‎(plural explosions)

1. Estrèpit que fa l'aire comprimit i que romp el cos en què es conté.

Compostos i expressions

• explosió de fums - autoinflamació sobtada i generalitzada dels gasos productes de la combustió amb manca d'oxigen a causa de l'aportació sobtada de comburent.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: ontploffing ^(af)
• Albanès: shpërthim ^(sq) m.
• Alemany: Explosion ^(de) f.
• Anglès: explosion ^(en)
• Àrab: اِنْفِجَار‎ ^(ar) m.
• Armeni: պայթյուն ^(hy) ‎(paitiun)
• Basc: leherketa ^(eu)
• Búlgar: взрив ^(bg) m. ‎(vzriv)
• Castellà: explosión ^(es)
• Coreà: 폭발 ^(ko) ‎(pokbal)
• Danès: eksplosion ^(da) c.
• Eslovac: výbuch ^(sk) m.
• Eslovè: eksplozija ^(sl) f.
• Esperanto: eksplodo ^(eo)
• Estonià: plahvatus ^(et)
• Feroès: spreinging ^(fo) f.
• Finès: räjähdys ^(fi)
• Francès: explosion ^(fr)
• Friülà: esplosion ^(fur) f.
• Gal·lès: tanchwa ^(cy) f.
• Georgià: აფეთქება ^(ka) ‎(apètkeba)
• Grec: έκρηξη ^(el) f. ‎(ékrixi)
• Hebreu: פִּיצוּץ ^(he) m.
• Hindi: विस्फोट ^(hi) m.
• Hongarès: robbanás ^(hu)
• Ídix: אויפֿרײַס‎ ^(yi) m.

• Indonesi: ledakan ^(id)
• Islandès: sprenging ^(is)
• Italià: esplosione ^(it)
• Japonès: 爆発 ^(ja)
• Kazakh: қопарылыс ^(kk) ‎(qoparılıs/khoparilis)
• Kirguís: жарылыш ^(ky) ‎(djaruluix)
• Lituà: eksplozija ^(lt) f.
• Llatí: diruptio ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: EXPLOTAR ^(csc)
• Neerlandès: explosie ^(nl) f.
• Polonès: wybuch ^(pl) m.
• Portuguès: explosão ^(pt) f.
• Romanès: explozie ^(ro) f.
• Rus: взрыв ^(ru) m. ‎(vzriv)
• Serbocroat: експлозија ^(sh), eksplozija ^(sh) f.
• Suahili: mlipuko ^(sw)
• Suec: explosion ^(sv) c.
• Tadjik: таркиш ^(tg)
• Tagal: pagsabog ^(tl)
• Tai: การระเบิด ^(th)
• Turc: patlama ^(tr)
• Txec: výbuch ^(cs) m.
• Ucraïnès: ви́бух ^(uk) m. ‎(víbukh)
• Uzbek: portlash ^(uz)
• Vietnamita: nổ ^(vi)
• Xinès: 爆炸 ^(zh) ‎(bàozhà)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·plo·si·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 722.
• TERMCAT. Diccionari de bombers, 1995. ISBN 84-393-3689-6.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot