extíspice

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əksˈtis.pi.sə/, occidental /eksˈtis.pi.se/

Nom

extíspice m. f. ‎(plural extíspices)

1. (històric) Ministre encarregat d'examinar les entranyes a les víctimes.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: extíspice ^(es)
• Llatí: extispicis ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·tís·pi·ce (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /eksˈtis.pi.θe/, meridional /ehˈtih.pi.θe/

Americà: alt /eksˈtis.p(i).se/, baix /ekhˈtih.pi.se/

• Rimes: -ispiθe

Nom

extíspice m. f. ‎(plural extíspices)

1. (arcaisme) extíspice

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·tís·pi·ce (4)