• Pronúncia: /ˈføːˌda/
  • Etimologia: Del nòrdic antic fœða / fǿða, com també el danès føde, noruec føde, islandès fæða / fæði i feroès føði. Del protogermànic *fōdô, reflectit també per l'anglès food (< fōda). En última instància del protoindoeuropeu *peh₂- («protegir, guardar; menar bestiar»).

föda c.

  1. menjar, menja, aliment, nodriment

Vegeu també

modifica
  • Etimologia: Del nòrdic antic fœða (que ja tenia el doble significat de «péixer, alimentar» i «parir, donar a llum»), com també el danès føde, noruec føde, islandès fæða i feroès føða. Del protogermànic *fōdijaną, reflectit també per l'anglès feed (< fēdan), neerlandès voeden i frisó occidental fiede. En última instància de l'arrel verbal protoindoeuropea *peh₂- («protegir, guardar; menar bestiar»), de la qual deriven també el grec πῶμα ‎(pôma) i el llatí pāscō.

föda ‎(present föder, pretèrit födde, supí fött, imperatiu föd)

  1. alimentar, donar a menjar, péixer
  2. parir, donar a llum, posar al món

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica