Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /fəˈe.nə/, occidental /faˈe.na/
  • Rimes: -ena
  • Etimologia: Del llatí vulgar *facenda, del clàssic facienda ‎(«coses a fer»), del verb facio ‎(«fer»), segle XIII.

faena f. ‎(plural faenes)

  1. (antic, occidental) feina

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

faena f. ‎(plural faenas o faenes)

  1. feina
    «Al present yo tinch molta faena, però si vós me pagau bé yo contentaré la voluntat vostra.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Variants

modifica

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /faˈe.na/
Americà: alt /f(a)ˈe.na/, baix /faˈe.na/

faena f. ‎(plural faenas)

  1. feina
  2. mala passada

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

faena

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb faenar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb faenar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faena