Francès
modifica

  • Pronúncia: /foˈʃe/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí vulgar *falcāre o *falciāre, format sobre el terme falx.

Verb modifica

faucher

  1. dallar, segar
    «Déjà des inconnus fauchent les blés des champs allemands, qui, seuls, étaient restés debout, leurs maîtres s'étant enfuis.» (Jean Giraudoux, Retour d'Alsace - Août 1914, 1916)
    Ara uns desconeguts seguen els camps alemanys, els que s'havien quedat, ja que els amos dels camps havien fugit.
  2. tombar, malmetre
    Les blés ont été fauchés par la grêle.
    El blat ha quedat tombat a causa d'una gelada.
  3. devastar
    «La mort fauche. Elle fauche à tort et à travers. Peu lui importe. Ceux qu’elle a visés, elle va les chercher là où ils semblent le plus en sécurité.» (Jacques Mortane, La guerre des airs : Traqués par l’ennemi, p.69, ed.Baudinière, 1929)
    La mort devasta. Devasta a tort i a dret. Poc l'importa. Als que apunta, després va per ells encara que estiguin en lloc segur.
  4. (futbol) segar, envestir
    Il devrait être expulsé, il l’a fauché pour l’empêcher de marquer!
    L'hauran d'expulsar, ha segat un altre futbolista per evitar que marquès!
  5. envestir, atropellar
    Il s’est fait faucher par une voiture.
    Ha estat atropellat per un cotxe.
  6. pispar, robar
    «Pendant la représentation, on m´a fauchée mon portefeuille. Oh ! il n'y avait pas une fortune dedans.» (Jo Barnais [Georges Auguste Charles Guibourg, dit Georgius], Mort aux ténors, capítol III, ed.Gallimard, 1956, p. 23)
    Durant la representació m'han pispat la cartera. Però no duia gaire cosa a dins.

Relacionats modifica

Conjugació modifica

Vegeu també modifica

  • Entrada «faucher» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).