fauna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfaw.nə/^ⓘ, occidental /ˈfaw.na/
• Etimologia: Del llatí científic fauna, creat per Carl von Linné el segle XVIII en referència a Fauna, deesa de les flors, segle XIX.

Nom

fauna f. ‎(plural faunes)

1. Conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

   La fauna de Catalunya. La fauna del paleolític. La fauna de l'Oceà Índic.

Relacionats

• flora

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fauna ^(en)
• Castellà: fauna ^(es) f.
• Francès: faune ^(fr) f.
• Gallec: fauna ^(gl) f.
• Italià: fauna ^(it) f.
• Portuguès: fauna ^(pt) f.
• Suec: fauna ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: fau·na (2)
• Anagrama: ufana

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

Nom

fauna ‎(plural faunas o faunae)

1. fauna

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfau.na/
• Rimes: -auna

Nom

fauna f. ‎(plural faunas)

1. fauna

Miscel·lània

• Síl·labes: fau·na (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfau.na/

Nom

fauna f. ‎(plural faune)

1. fauna

Miscel·lània

• Síl·labes: fàu·na (2)