• Pronúncia(i): /ˈfɪs.kʊs/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bhidh- («recipient»), amb l'infix *sko- («menat, grapat»); emparentat etimològicament amb el terme en grec antic πίθος ‎(píthos, «pot»).[1]

fiscus m. ‎(genitiu fiscī)

  1. cistella, panera
  2. cistella de la recaptació
    fiscos complures cum pecunia Siciliensi a quodam senatore ad equitem Romanum esse translatos.
  3. tresoreria, tresor públic

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu fiscus fiscī
Vocatiu fisce fiscī
Acusatiu fiscum fiscōs
Genitiu fiscī fiscōrum
Datiu fiscō fiscīs
Ablatiu fiscō fiscīs


Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.153