fitoràreu

Potser volíeu: fitorareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fi.tuˈɾa.ɾəw/
	balear /fi.toˈɾa.ɾəw/, /fi.tuˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/fi.toˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

fitoràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de fitorar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb fitorar.

Variants

• [2] fitoréssiu, fitorésseu, fitoràssiu, fitoràsseu