flirtege

Català

flirtege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de flirtejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb flirtejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb flirtejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb flirtejar.