florèixer

Català

Oriental:	central /fɫuˈɾɛ.ʃə/
	balear /fɫoˈɾə.ʃə/, /fɫuˈɾɛ.ʃə/
Occidental:	nord-occidental /fɫoˈɾej.ʃe/
	valencià /fɫoˈɾej.ʃeɾ/, /fɫoˈɾe.ʃe/

Rimes: -ɛjʃe(ɾ)
Etimologia: De flor i la desinència -èixer, calc del castellà florecer, de l'antic florescer, del llatí florescĕre, segle XIX.

florèixer intr.

(castellanisme) florir
«Floréixer veig aquesta desfulladisa rosa / en les joyoses festes de la paterna llar / en la uberta finestra de la fadrina hermosa / en los ciris encesos del lluminós altar.» (Teodor Llorente, A ma filla Maria, 1879)