Català

modifica
Oriental:  central /fɫuˈɾi/
balear /fɫoˈɾi/, /fɫuˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /fɫoˈɾi/
valencià /fɫoˈɾiɾ/, /fɫoˈɾi/

florir intr., pron. ‎(pronominal florir-se)

  1. Obrir-se les flors o fer-ne flors una planta.
    El galzeran floreix a la primavera i a la tardor.
  2. Desenvolupar al màxim les potencialitats.
    La cultura de La Tène va florir entre el segle III i el segle I aC.
  3. Cobrir-se de fongs.
    Guarda els aliments en un lloc sec o es floriran.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: floreixo, floreix, florim

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: flo·rir (2)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

florir

  1. florir (obrir-se les flors, prosperar)
    «Sembrava l' amat diversses sements en lo cor de son amich, d' on nexia e fullava e floria e granava un fruyt tant solament.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica