fonc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoŋ/

Verb

fonc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fondre.

Català antic

Verb

fonc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de ésser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de ésser

Variants

• fo, fou, fon