foragite

Català

foragite

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de foragitar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb foragitar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb foragitar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb foragitar.