forcàreu

Potser volíeu: forcareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈka.ɾəw/
	balear /foɾˈka.ɾəw/, /furˈka.ɾəw/
Occidental:	/foɾˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

forcàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de forcar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb forcar.

Variants

• [2] forquéssiu, forquésseu, forcàssiu, forcàsseu