forniquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /foɾ.ni.keˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

forniquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] forniqués, fornicàs o fornicara.

Miscel·lània

• Anagrama: foguerisquen