forniquegués


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): nord-occidental /foɾ.ni.keˈɣes/
  • Rimes: -es

VerbModifica

for·ni·que·gués

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] forniqués, fornicàs o fornicara.