fornicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fur.niˈka/
	balear /foɾ.niˈka/, /fur.niˈka/
Occidental:	nord-occidental /for.niˈka/
	valencià /foɾ.niˈkaɾ/, /foɾ.niˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fornicà
• Etimologia: Del llatí fornicāre<fornicor, de fornix ‎(«volta, túnel»), literalment «fer-ho sota les voltes» perquè en l’antiga Roma les prostitutes es trobaven baix de les arcades dels ponts o voltes, segle XIV.

Verb

fornicar intr.

1. Tenir relacions sexuals il·lícites.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fornicar			haver fornicat
gerundi	fornicant			havent fornicat
participi	fornicat, fornicada, fornicats, fornicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fornico	forniques	fornica	forniquem	forniqueu	forniquen
	fornique						val
	forniqui						sept
	fornic				fornicau		bal, alg
				fornicam			bal
imperfet	fornicava	fornicaves	fornicava	fornicàvem	fornicàveu	fornicaven
passat simple	forniquí	fornicares	fornicà	fornicàrem	fornicàreu	fornicaren
futur	fornicaré	fornicaràs	fornicarà	fornicarem	fornicareu	fornicaran
condicional	fornicaria	fornicaries	fornicaria	fornicaríem	fornicaríeu	fornicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	forniqui	forniquis	forniqui	forniquem	forniqueu	forniquin
	fornique	forniques	fornique			forniquen	occ, bal
imperfet	forniqués	forniquessis	forniqués	forniquéssim	forniquéssiu	forniquessin
		forniquesses		forniquéssem	forniquésseu	forniquessen
	fornicàs	fornicassis	fornicàs	fornicàssim	fornicàssiu	fornicassin	bal
		fornicasses		fornicàssem	fornicàsseu	fornicassen	val, bal (1)
	fornicara	fornicares	fornicara	fornicàrem	fornicàreu	fornicaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fornica	forniqui	forniquem	forniqueu	forniquin
	–				fornicau		bal, alg
	–		fornique			forniquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				fornicàvom	fornicavo		centr, n-occ
	fornicavi						sept
	fornicaia	fornicaies	fornicaia	fornicàiem	fornicàieu	fornicaien	n-occ
condicional	fornicariva	fornicarives	fornicariva	fornicarívem	fornicaríveu	fornicariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fornico	fornicos	fornico	forniqueguem	forniquegueu		n-occ
imperfet	forniquessi		forniquessi				sept, alg
	forniquessa						centr, n-occ
	forniqueguessa	forniqueguesses	forniquegués	forniqueguéssom	forniqueguéssou	forniqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fornicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fornicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fornicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fornicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fornicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fornicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fornicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fornicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fornicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fornicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fornico, fornica, forniquem

Sinònims

• adulterar

Relacionats

• fornicació, fornicador, fornicari, fornici

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fornicate ^(en)
• Castellà: fornicar ^(es)
• Francès: forniquer ^(fr)
• Italià: fornicare ^(it)
• Portuguès: fornicar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ni·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /foɾ.niˈkaɾ/

Americà: alt /f(o)ɾ.niˈkaɾ/, baix /foɾ.niˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí fornicare.

Verb

fornicar intr., trans. ‎(present fornico, passat forniqué, futur fornicaré)

1. fornicar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		fornicar			haber fornicado
Gerundi		fornicando			habiendo fornicado
Participi		fornicado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fornico	fornicas fornicás	fornica	fornicamos	fornicáis	fornican
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	fornicaba	fornicabas	fornicaba	fornicábamos	fornicabais	fornicaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	forniqué	fornicaste	fornicó	fornicamos	fornicasteis	fornicaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	fornicaré	fornicarás	fornicará	fornicaremos	fornicaréis	fornicarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	fornicaría	fornicarías	fornicaría	fornicaríamos	fornicaríais	fornicarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he fornicado	has fornicado	ha fornicado	hemos fornicado	habéis fornicado	han fornicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había fornicado	habías fornicado	había fornicado	habíamos fornicado	habíais fornicado	habían fornicado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube fornicado	hubiste fornicado	hubo fornicado	hubimos fornicado	hubisteis fornicado	hubieron fornicado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré fornicado	habrás fornicado	habrá fornicado	habremos fornicado	habréis fornicado	habrán fornicado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría fornicado	habrías fornicado	habría fornicado	habríamos fornicado	habríais fornicado	habrían fornicado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fornique	forniques forniqués	fornique	forniquemos	forniquéis	forniquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	fornicara o	fornicaras o	fornicara o	fornicáramos o	fornicarais o	fornicaran o
		fornicase	fornicases	fornicase	fornicásemos	fornicaseis	fornicasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	fornicare	fornicares	fornicare	fornicáremos	fornicareis	fornicaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya fornicado	hayas fornicado	haya fornicado	hayamos fornicado	hayáis fornicado	hayan fornicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera fornicado o	hubieras fornicado o	hubiera fornicado o	hubiéramos fornicado o	hubierais fornicado o	hubieran fornicado o
		hubiese fornicado	hubieses fornicado	hubiese fornicado	hubiésemos fornicado	hubieseis fornicado	hubiesen fornicado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere fornicado	hubieres fornicado	hubiere fornicado	hubiéremos fornicado	hubiereis fornicado	hubieren fornicado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			fornica fornicá	fornique	forniquemos	fornicad	forniquen

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ni·car (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fornicar

Portuguès

Verb

fornicar

1. fornicar