fornico

Potser volíeu: fornicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fuɾˈni.ku/, occidental /foɾˈni.ko/
• Rimes: -iko

Verb

fornico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fornicar.

   [Jo] fornico, fornique, fornic o forniqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fornicar.

   [Que jo] fornico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] forniqui o fornique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fornicar.

   [Que ell/ella/vostè] fornico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] forniqui o fornique.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /foɾˈni.ko/

Americà: alt /foɾˈni.k(o)/, baix /foɾˈni.ko/

• Rimes: -iko

Verb

fornico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fornicar

Italià

Verb

fornico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de fornicare