fundamentum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fʊn.daːˈmɛn.tʊm/
• Etimologia: De fundo i el sufix -mentum.

Nom

fundāmentum n. ‎(genitiu fundāmentī)

1. fonament

   «saxa turris, quibus fundamenta continebantur, convellunt» ()

   Llevaren les pedres que feien de fonament de la torre que ensorraven

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fundāmentum	fundāmenta
Vocatiu	fundāmentum	fundāmenta
Acusatiu	fundāmentum	fundāmenta
Genitiu	fundāmentī	fundāmentōrum
Datiu	fundāmentō	fundāmentīs
Ablatiu	fundāmentō	fundāmentīs