Català
Modifica

VerbModifica

fun·do

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fundar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fundar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fundar


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈfun.do/, meridional \ˈfuŋ.do\
Americà: alt /ˈfun.do/, baix \ˈfuŋ.do\, austral /ˈfun.do/

VerbModifica

fun·do

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundar
  2. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundir


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfʊn.doː/
  • Etimologia: Verb-1: del protoindoeuropeu *ǵʰeu- («vessar»). Verb-2: de fundus ‎(«el punt més avall»).

Verb - 1Modifica

fundō ‎(1a present?), fundās ‎(2a present), fundāre ‎(infinitiu), fundāvi ‎(perfet), fundātum ‎(supí)

  1. fundar, establir-se
  2. construir, fer els fonaments
  3. fonamentar, argumentar

DerivatsModifica

Verb - 2Modifica

fundō ‎(1a present?), fundis ‎(2a present), fundere ‎(infinitiu), fūdi ‎(perfet), fūsum ‎(supí)

  1. vessar
    fundere merum—(traducció:«Vessar vi»)
  2. fondre metalls, aliar

DerivatsModifica

NomModifica

fundō

  1. datiu singular de fundus
  2. ablatiu singular de fundus