furtàreu

Potser volíeu: furtareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /furˈta.ɾəw/, occidental /fuɾˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

furtàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de furtar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• [2] furteguéssou, furtéssiu, furtésseu, furtàssiu, furtàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·tà·reu (3)
• Anagrames: trufareu, trufàreu