furtaia

Català

Verb

furtaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de furtar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de furtar.

Variants

• [1] furtavi, furtava
• [2] furtava

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·ta·ia (3)
• Anagrames: tarifau, trufaia