furtares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /furˈta.ɾəs/, occidental /fuɾˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

furtares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de furtar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• [2] furteguesses, furtessis, furtesses, furtassis, furtasses

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·ta·res (3)
• Anagrames: futarres, trufar-se, trufares