furte

Català

Verb

furte

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de furtar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb furtar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb furtar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb furtar

Variants

• [1] furto, furti, furt
• [2] furti, furto
• [3] furti, furto
• [4] furti

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·te (2)
• Anagrama: trufe