furtegués

Català

Verb

furtegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• furtés, furtàs, furtara

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·te·gués (3)
• Anagrama: trufegués