furtara

Potser volíeu: furtarà

Català

Verb

furtara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar

Variants

• [1] furtessi, furtessa, furteguessa, furtés, furtàs
• [2] furtegués, furtés, furtàs

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·ta·ra (3)
• Anagrames: arrufat, Arrufat, futarra, trufara, trufarà