fustigue

Potser volíeu: fustigué

Català

Verb

fustigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fustigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fustigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fustigar.