Potser volíeu: fustigué


Català
modifica

Verb modifica

fustigue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fustigar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fustigar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fustigar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fustigar