futuo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊ.tʊ.oː/
• Etimologia: Segons Lewis i Short, de l'arrel fu-, procedent d'un antic verb *fuō («ésser, crear»), també present en termes del grec antic com φυτεύω ‎(phyteúō, «plantar») i φῖτυς ‎(phîtys, «pare, progenitor»).. Segons Pokorny, de l'arrel protoindoeuropea *bhū̆- («copejar»).

Verb

futuō ‎(1a present^?), futuis ‎(2a present), futuere ‎(infinitiu), futuī ‎(perfet), futūtum ‎(supí)

1. penetrar (copular), fotre