garrege

Català

garrege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de garrejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrejar.