Potser volíeu: garrotarà

Català

modifica

garrotara

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: gar·ro·ta·ra (4)
  • Anagrama: agarrotar