garrotaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡə.ruˈta.ɾən/
	balear /ɡə.roˈta.ɾən/, /ɡə.ruˈta.ɾən/
Occidental:	/ɡa.roˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

garrotaren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de garrotar
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ro·ta·ren (4)
• Anagrama: engarrotar