garrote

Català

garrote

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de garrotar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrotar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrotar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrotar.