gramalla

Català

Gramalla dels consellers de Barcelona al segle XVIII

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡɾəˈma.ʎə/, occidental /ɡɾaˈma.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí [vestis] grammatica ‎(«vestit de notaris i escrivans»), segle XIII.

Nom

gramalla f. ‎(plural gramalles)

1. (històric) Túnica llarga fins als peus que portaven homes i dones en l'edat mitjana.
2. (històric) Toga cerimonial dels consellers de Barcelona i dels jurats de València.

Derivats

• gramalleta

Traduccions

Traduccions

• Castellà: gramalla ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·ma·lla (3)
• Anagrames: allargam, mà-llarga

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ɡɾaˈma.ʎa/, meridional /ɡɾaˈma.ʝa/

Americà: /ɡɾaˈma.ʝa/, austral \ɡɾaˈma.ʒa\

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del català gramalla.

Nom

gramalla f. ‎(plural gramallas)

1. gramalla
2. cota (de malla)

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·ma·lla (3)